divendres, 14 d’agost del 2009

Els deu manaments de l'escriptor


Primer Manament: escriu un llibre que es pugui considerar bo.

[Nota: això vol dir que, abans que res, tu el consideris bo, però també que un cert nombre de lectors (variable segons les teves aspiracions) hi puguin estar d'acord. Un escriptor que no pensa en el seu públic és només un egoïsta.]

Els altres nou manaments no tenen cap mena d'importància.

11 comentaris:

òscar ha dit...

s'estila el minimalisme: fins i tot en els manaments.

USD ha dit...

tan fàcil i tan difícil

Roser Caño Valls ha dit...

Hola! La valoració d'un llibre sempre és subjectiva. Però quan algú es dedica a escriure ha de tenir en compte el públic, sí però mai abandonar el seu estil literari propi. La crítica literària i els lectors són importants perquè els llibres tinguin èxit o no, tot i que, també ho és la tasca que fa un escriptor/a per a elaborar i finalment escriure una obra.

Salutacions cordials.

Príncep de les milotxes ha dit...

Hauríem de definir el significat d'egoista i qui ho és, si l'escriptor, el públic, els crítics, els jurats, els editors, la tia Pepita, etc...
Els altres manaments també crec serien interessants de definir, Salva...
Potser sí, és una mica minimalista la definició.

Una abraçada.

Salvador Macip ha dit...

USD, mai no he dit que hagi de ser fàcil! De fet, seguir manaments és sempre complicat.

Arlequí, per això deia que un ha de pensar també en el que li agrada llegir quan escriu. Però els escriptors escrivim per a un públic, això no ho hem d'oblidar mai.

Òscar i Príncep: OK, avui estava un pèl minimalista, sí. Però és que m'he posat a fer la llista de deu i al final totes les altres coses que se m'acudien em semblaven insignificants al costat de la primera.Penso sincerament que amb això n'hi ha prou.

Príncep, l'art és una forma d'entreteniment, des del més excels al més popular, per tant necessita públic. Egoista és qui s'oblida d'això. Quan un escriu sap que serà jutjat, és part del tracte.

Anònim ha dit...

I per entrar en la polèmica cite un dels aforismes del meu paisà, Joan Fuster: " Con tu ausencia y veinte reales/un duro mi pecho gana". I encara diuen que Campoamor no era un gran poeta!"

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Primer Manament: escriu un llibre que l'editorial et vulgui publicar per la raó que sigui (normalment per raons comercials).

O sinó, conforma't,i només et llegiran el que escriguis parents, amics i, de tant en tant, blocaires virtuals saludats.

Els altres manaments no tenen importància.

(Però no t'obsessionis amb publicar, cas que ho aconsegueixis, normalment, si el llibre és en català i no és una novel·la, o ets un autor mediàtic, també només et llegiran parents, amics i algun saludat despistat.)

(Cas que hagis publicat una obra de teatre, com en el meu cas, no et llegiran ni tan sols els parents i amics, ha, ha...)

Sandra D.Roig ha dit...

Oscar roig carrera, no siguis derrotista, que alamillor la teva obra la representa el grup de teatre deLlorenç, (estamos en ello), Per això vaig posar una enquesta al papallones sobre si algú li agradaria tenir el papallones en la llum, 5 respostes només (Això que l'intenció de comprar sempre es més generosa que l'acte en si), en resum encara no he gosat publicar i no es fàcil decidir-ho.
Absolutament amb tu amb aquest manament que val per deu.
:)

estrip ha dit...

els altres seran pecadors doncs?

Ma-Poc ha dit...

Ai, que 9 s'han quedat pel camí... Però tens raó que aquest primer manament sembla el més important (i únic, pel que es veu... ;))

Salvador Macip ha dit...

Òscar, tu estàs parlant de l'escriptor que vol publicar. Això és un pas més enllà de l'escriptor que vol escriure un bon llibre, i aquí si que hi ha manaments per donar i per vendre! Com tu bé assenyales, publicar no vol dir gran cosa.

Sandra, si pots, publica. Als calaixos els llibres es floreixen. Al carrer esclaten com un petard (més o menys sorollós) i al cap d'un segon ningú no se'n recorda. A mi em sembla un destí millor.

Estrip, el món de la literatura està ple de pecadors! (qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra).