dijous, 21 de maig del 2009

Abans i després

De les piscines olímpiques als spaghetti westerns en només 20 anys. La bellesa física és efímera, per si no n'estàveu convençuts.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

marededéusenyor! aspactaculà! :D i passa a tothom això? és que com que no sé nedar ... potser els que no practiquem la natació en sortim il·lesos :P

El Caminant ha dit...

Osti tu! Jo pensava que havia nascu grassonet i amb barba!

kweilan ha dit...

Doncs ja ho estem...Mare meua!

Marta Contreras ha dit...

Cert que la bellesa física és efímera, però a part de gras, en la segona foto no està tan malament l'home, té una mirada interessant :)

Galderich ha dit...

Salvador, d'això se'n diu manipular amb les imatges!
No és el mateix el paio mig nu que vestit per a fer una pel·lícula de Far-West, volgudament descurat!
Malgrat tot, què vols que et digui... l'aspecte de gran, si li treiem l'atrezzo, no està tampoc tant malament! Afortunadament passen els anys i el cos es va adaptant. No podem lluitar contra aquesta realitat i menys fer proselitisme contra l'envelliment. Això fomenta models errònis de bellesa en adaptar-los tots als cossos joves.

Salvador Macip ha dit...

Efectivament, Clidice: això demostra que nedar no és bo per a la salut.

Per altra banda, també pot ser que, com proposa el Galderich, la barba i els quilos de més fossin postissos.

El que ens hauria de consolar és que encara queden dones que es fixen en la mirada enlloc dels bíceps...

Ferran Porta ha dit...

De fet, Salvador, per a desgràcia meva i de molts, hi ha moltes més dones que es fixen en la mirada, que no pas homes!

Met ha dit...

El que fa la fama i la cervesa... D'acord; i els anys també, és clar!