dimarts, 25 de novembre del 2008

Sagrada família.

Hi ha moments que no haurien d'arribar mai. Per exemple, quan per fi s'acaba una cosa que has estat esperant més temps del que és raonable: és impossible que el resultat no et decebi. La primera cita amb la dona que has idolatrat en silenci segur que no complirà les teves expectatives. O un disc que ha costat quinze anys i tretze milions completar: ni que fos una obrta mestra se salvaria de les brases. I el dia que es posi l'última pedra a la Sagrada Família segur que el primer que et vindrà al cap serà "tant de temps per això?". Almenys aquest darrer moment no el veuré mai.

3 comentaris:

miq ha dit...

Què bo! Ja tens raó ja. I especialment amb el disc dels G'N'R (o del que en queda). Ai mareta, quin desastre!

Metaljack ha dit...

Jo soc dels que, per pura casualitat doncs estava a la Illa comprant el teu llibre, vaig comprar el CD dels Guns (o millor dit d'un tal William Bailey) el mateix dia que sortia.
És cert que no puc dir gaire de la qualitat, però, diga'm indulgent, no l'he trobat tant i tant dolent com esperava, doncs dels 15 temes, crec que n'hi ha 3 o 4 que es poden salvar. El que està clar és que no serà ni tan sols un dels 50 Cd imprescindibles.....

Salvador Macip ha dit...

Jo sóc dels qui ha contrbuït a fer-lo número dos de vendes a UK aquesta setmana... Però encara no he gosat escoltar-lo.